5. Vera a la vera!

Vera a la Vera!


Vèrda l video

1914-1918
Scenes de oror da duc i dis



Del 1924 Ernst Friedrich dèsc fora a Berlin sie liber “Vera a la Vera!”. Più tèrt l’averc n museo sui orores de la Gran Vera che é stat purampò serà dai Nazisć del 1931.
Friedrich, pazifist, anarchich e obietor de coscienza, l’é politicamenter contra l capitalism, cauja – a sie dir – de duta la veres. Ma aldelà de sia posizion politica pisson che l coraje zivil che l’à desmostrà tel meter te dant ai eies de duc l resultat reèl, cruf, soul e indiscutibol de la vera abie n valor assolut.
La fotografìes rejona enstesses. Sie curc comenc no lascia post a l’interpretazion: l’é na soula e unica verità su la vera.
Vardan chesta regoeta de veia fotografìes, smarides e zenza color, no arede nesciun dubie.
L’é fotografìes che per solit se tegn sconetes, che tropes no vel veder, che a tropes ge fèsc aric o tema. Chesta fotografìes l’é la realtà: la vera l’é chest. I lesc chiò dintorn é stac teater de massacres e padimenc.
Padimenc scì gregn che amò i lascia segnes visiboi e concrec.
I omegn del ’14-’18 no i é più: resta i monts suté per aria, sbujé, ciavé fora, combatui, odié e amé.


A duta l’Umanità!


[...]
Gé, che adinfal vegne definì “todesch” enveze che demò “esser uman”, fae apel a la teres giacèdes del Nord, a l’Africa, a l’America, a l’Asia e a duta l’Europa, e cighe chesta soula paroles a duc chi che pel sentir: umanità e amor. Descheche vaa e padesc, grigna e l’é content n australian, ence tu, fra, eschimeis, african o cineis che te sies, e ence gé, duc vaon e padion a la medema vida, duc grignon dal content e sion aiegres. Ajache duc i omegn é contenc e padesc valif, combaton duc adum contra la vera, nemich orendo.
Proteston ensema e se meton adum vaan contra chest maladet massacher, de chel che duc aon valiva colpa. Ma cognon ence sperèr te n’èlba de pèsc e ledeza: viva la patria de duta la patries, la patria de l’umanità!

Ernst Friedrich






L liber de Ernst Friedrich “Guerra alla Guerra!”
(titol originèl: Krieg dem Kriege!)
l’è dat fora da Oscar Mondadori, 2004


METÉ VÈRDA: FOTOGRAFÌES N MUIE CRUVES


I retrac che vedarede i moscia foradret la realtà de la vera, zenza filtres ne retorica. Friedrich, defat, no vel portèr dant retrac su la vera, te vèlch maniera filtré, ma retrac de la vera, a outes ence con violenza, con sia verità senestra e zensurèda, chela de diesc milions de morc a cajon de la fam, di stenc, de la bombes, de la mines e de la esecuzions; chela de sudé trac te fosses comunes, de militères doventé biota cèrn da canon, mutilé, roiné, de jent famèda, de femenes violentèdes…
Tras chesta galarìa la paroles tol sù endò sie segnificat più autentich, più dret, più terìbol, per no desmentièr mai che che l’é la vera, aldelà de ogne bujìa, faussità, pregiudizie o convinzion.

Dai dis de l’aost del 1914. Engaissé… e per coluna rejon?


L père retrat desche n eroe te n raion nemich


Fotografìa fata per na revista ilustrèda per la familia

L père troà doi dis dò





N petafiames: desche se dut l mond ciapassa fech…






L’efet del petafiames: desche l fech de l’infern…


Da n raport de l’armèda: “Sul front nia da nef”



Neva touta fora dal folio:


Sia Maestà l’Emperador é stat content de ge dèr l’Orden al merit (per merit straordenèr) a nosc gran eroe aeronautich… en ocajion de sia setima vitoria aerea

N merit dassen “straordenèr”



L’emperador Guglielmo II:
“Ve vidaré envers tempes gloriousc”


Tegnaron noscia posizions…


...enscin a l’ùltim om


Sudà rus ciapà tel cher


Ajache l corp é doventà sobito dur, l sudà é restà te chesta posizion per duta la batalia e i nemisc à seghità a ge trèr.



L’é “demò” n sudà mort



E vo, femenes!


Se vesc omegn é massa deboi, vo sarede bones!
Desmostrà che l sentiment e l'amor per vosc compagn é più forc che ogne chiamèda a la èrmes!
No lascià che vesc omegn vae al front!
No fornì sù i schiopes con fiores!
Tacave al col de vesc omegn, e no i lascià se n jir, nience canche rua la cartolina de prezet!
Sbregà sù la scines, trajeve dedant la locomotives!

Cognede esser bones vo, femenes,
se vesc omegn é massa deboi!

FEMENES DE DUT L MOND meteve adum!

Ernst Friedrich
a la fin de messèl del 1924

Mères!
Chest l’é l destin de vesc fies en vera: copé e deregolé, arbandoné e lascé desche bèst per la besties


L’orgolie de la familia: n retrat che l lo tol jù a na vida “enteressanta”


L’orgolie de la familia: l “revers de la medaa”, vèlch setemèna dò


La vita del sudà é maraveousa!


“Neguna mort é più doucia, che la mort sot l fech nemich”


Veia ciantia militèra


Coscita vegn sepolì n generèl mort bel chiet endèna che l dormìa dedovìa la pruma linia…


… e coscita se se endestriga di corpes di peres sudé al front



Popui de Europa, stravardà dut chel che aede de più sacher


Fat a “fegura e somea de Die”… co la mèscra antigas


Tentatif zenza suzess de fèr revegnir na vitima entesseèda dal gas


… om e ciaval, adum enscin a l’ùltim sofie de fià…




Viles dessatèdes


“La mia l’é na cèsa de orazion, ma l’aede fata doventèr n’ostarìa de lères.”



“Chi che son e chel che é, te l deve a ti, patria mia!”


“Siede segures de la recognoscenza de la patria.”


La vera parbuda de la vera


La lum di eies l’é n don nòbol del Signoredìe


N bacan de 25 egn, ferì del 1916 da la scaes de na bomba


L mus zarà sù é stat en pèrt comedà dò sacotanta operazions.

Na làpida de mèrmol per l’aut ofizièl…


… e na crousc de legn per l “sudà scempie”


Cortina de vera a Wilna-Antokol (Te ogne fossa l’é n fi)


“Mile e mile croujes proclama: Germania, t’ès semenà fideltà!”
Père Walther Nithack-Stahn endèna la perdicia da Pèsca, 1915


D’istà se pel jir a veder la sezion sa mont “Vera a la Vera!”, metuda fora te n cougol spetacolèr te la postazion talièna loghèda sun Sas de Costabela, Auta Via Bepi Zach – Bruno Federspiel, Crestes de Costabela, Pas de Sèn Pelegrin.
Per arjonjer la postazion se va su per scèles de legn bon adortes, con fornimenta aldò (sforzin e moscheton) e bona preparazion alpinistica.
I compagnadores del teritorie e i volontadives de la sociazion “Sul Fronte dei Ricordi” é a la leta per vijites vidèdes en segureza.