La Gran Vera:
Galizia, Dolomites


Galizia 1914




Dolomites 1915


Perché pa ’14 –’18?


Tel dos la mondura da sudà: talian, austriach, rus, unghereis, bosniach, todesch, aboncont semper n om.
N front de sudé bachegn, doventé alpinisć per combater:
tel cher demò la coscienza dolorousa del priesc spaentous,
paà da duc, per la defendura de sia tera o per esser stac mané endester a se empadronir de chela di etres.
Cent egn ne spartesc da l’event che à rebaltà l’Europa e spartì deldut l mond antich e l mond de anchecondì; na matità tremenda destinèda a empestèr i popui e a i portèr te curt temp a la seconda vera mondièla.
La Gran Vera é stata vivuda duta da la comunanza ladina e l’à raprejentà l pont zenza retorn respet a n passà lonch mile egn che l la leèa al mond mitteleuropean.
La Trincea: n fossèl zenza fin de padiment olache tousc ladins, trentins e todesc à cognù conviver, combatan contra i Rusc
en Galizia e contra i Taliegn su la Dolomites. Da l’autra pèrt, l’esperienza aricegola di sudé taliegn mané a morir sun chest front empossibol, per proèr a tor possess del teritorie un piz dò l’auter, con chela de ruèr a Viena.


La mondures e i ogec de la regoeta Caimi-Federspiel conservé tel Museo Ladin de Fascia, apede a de etres che vegn cà
da colezions privates, met ensema n regoi straordenèr
e a na testimonianza unica de la tragedia spaentousa che se
à dejout sui monts de Fascia e Fiem.
“Vera a la Vera”, na sezion spezièla su l’oror de la vera descheche se l veit te la fotografìes originèles binèdes sù da Ernst Friedrich. Chesta vera, mère de duta la veres modernes, cogn restèr fissèda te noscia memoria. Na realtà da spaent,
da chela che se cogn emparèr l valor prezious de la Pèsc.
Aon n ensomech: che chesta esposizion posse doventèr permanenta a na vida che la jent de noscia tera, ma ence
i Ghesć che vegn da dut l mond, troe n post olà poder cognoscer e pissèr sora a chel che l’é sozedù, per no perder
la reijes de sia storia e capir dal passà per colun davegnir che se à da lurèr, n davegnir de pèsc.
Che te etres cent egn dut chel che l’é stat documentà chiò posse amò esser a la leta de duc, per recordèr.

I curadores
Mauro Caimi
Michele Simonetti “Federspiel”


Canon da 75/27 Mod. 1911 Vikers – Terni


Cauja che i canons da 75 mm Krupp a trata spedienta Mod. 1906, jà doré te la vera de Libia, i era stac consegné tardives, l’é stat sperimentà n nef model, l Déport Mod. 1911, dat fora da n consorzie de firmes con a cef la Vickers Terni e la Sozietà de l’Acèl de Terni.
De mé del 1915 era en linia, te l’Armèda Reèla, 125 baterìes armèdes con chest canon, per n total de 500 boces da fech en doura ai rejimenc de artilierìa de la divijions de fanterìa e di corpes de armèda.
Vedù la situazion de emergenza, del 1915 na trentina de baterìes é states metudes a defendura contra i raids di aeroplans nemisc, ajache chest canon, de gra a sia carateristiches de trata, de setor e de cadenza de tiro, l passenea muie ben, soraldut ajache era stat studià fora na instalazion particolèra che consentìa de levèr la cana scin a 75-80°.
Del 1918, l 75/27 Mod. 1911 é stat l canon più durà contra i aeroplans, ruan
a armèr 43 baterìes.


Dac tecnics
lech de produzion: Tèlia
matrìcola: 3139 10790
dimenjions: 4200x1600x1600 mm
peis: 1075 kg zirca
calibro: 75 mm
longheza bocia da fech: 2.130 mm
trata mascima: 10,2 kg
munizions: bomba ciarièda de tritolo o schneiderite; shrapnel con 360 bales da 9 g o 260 da 12 g; bomba con spoleta a percuscion Schneider (produzion franzousa); bomba dirompente per la trata contraerea; bomba chimica con 400 g
de lacrimogeno lujech o a gas sofoent o miscela che fèsc moza.


De proprietà de la Civiches Regoetes Storiches del Comun de Milan, adimprest al Museo Storich Talian de la Vera de Rorei.

Crepa fora la Gran Vera 1914-1918


L’atentat de Sarajevo de jugn del 1914 e i avenimenc diplomatics sozedui de messèl l’é stat la rejon pratica e concreta che à portà al scomenz de la Gran Vera. Ai 28 de messèl del 1914 dal mesdì l’Austria à declarà ofizialmenter vera contra la Serbia e da aló l mecanism incontrolà de la aleanzes à portà al conflit che à mudà per semper l mond.
La rejons prinzipales de la vera les é states tropes e leèdes soraldut a la volontà de vèlch Stat de slarièr fora sie dominie te teritories tras più gregn. Germania e Franzia defat stritèa per aer la soramessa di riches teritories de confin de l’Alsazia
e de la Lorena, tel medemo temp Austria e Ruscia se batea
da temporum per l dominie di Balcans. L’Inghiltera perauter
se dajea jù per stravardèr e smaorèr sie dominies colonièi,
a na vida da no zessèr da sia posizion anter la gran potenzes
de l’Ozident.
Imperialism, tenjions etniches e nazionalistiches, enteresc industrièi e economics e na clasc politica che se cruzièa demò de smaorèr sie prestije e sia superiorità à mudà la gran crescimonia de l’Europa de la Belle Ėpoque te na machina industrièla zis efizienta dedichèda a la creazion de struments de mort.


Te pech temp, duta la popolazions di stac tocé dal conflit se
à troà sui ciampes de batalia demò per l voler de pec sovrans
e politics.
I volontadives, sostegnidores engaissé rué sui ciampes de batalia, no raprejentèa per nia l spirit zis pazifich de milions
de omegn che, mudé te sudé, é stac peté te la matità tremenda de la vera moderna zenza nience entener percheche i aessa cognù copèr e odièr nemisc foresć. I partic politics che à abù
l coraje de protestèr per mantegnir la pèsc no é stac scuté e dò i é stac metui en tèjer da la supremazìa de la clasc militèra. Nesciugn à più podù se meter de contra zenza padir conseguenzes dassen grieves e nesciugn à podù se refudèr
de jir en batalia.
Empruma la revoluzion Sovietica del 1917 l’é stat l prum segnèl de alarm per duc i goergn… l conflit cognea esser fermà te vèlch maniera… i popui no podea soportèr amò più en lonch n flagel desche chel.


Tabela de confin anter doi contees del Tirol


Per secoi Fascia é restèda sot l’autorità del prinz vescof de Persenon, scin canche Napoleon Bonaparte, del 1803, à tout jù i prinzipac episcopai. Con la venta di austriaches sui franzousc del 1813, duc i Ladins é endò rué sot l goern de l'Austria desche ence dut l Tirol e l Trentin. Ampò del 1817 Fascia é stata touta ite tel zìrcol aministratif de Trent e l'an dò ence te sia diozesa. Canche l’é crepà fora la vera,
del 1914 Moena e la val de Fascia fajea amò pèrt di teritories de l'Impèr Austro-Ungarich e canche l'Austria à declarà vera a la Serbia ai 28 de messèl del 1914
e a la Ruscia ai 6 de aost, i ladins anter i 18 e i 40 egn é stac touc coi sudé
e mané a combater sul front orientèl.


Moena. Te chesta foto se veit l nef Emperador Carl I d’Asburgh che se ferma
a rejonèr coi zivii. Se pel entener, dal carater scempie de chest retrat, l prestije
e la gran atrazion che la cèsa imperiala aea su la popolazions del Tirol.


Cronologìa '14 - '18


La fin de la Vera


Ti prumes dis de november del 1918 te l’Europa e tel mond
l’é endò stat l chiet e la pèsc.
Americhegn, Franzousc, Ingleisc, Taliegn e duc sie aleé era stac bogn de bater definitivamenter i Austro-Todesc.
L tratat de Versailles à segnà ofizialmenter la fin de la Gran Vera. L’é stat metù jù tel chèder de la Conferenza de pèsc
de Paris del 1919-1920 e sotscrit da 44 Stac ai 28 de jugn
del 1919 a Versailles. Con chest document l’é stat metù sù
la Sozietà de la Nazions, un di Catordesc Ponts volui dal President di Stac Unii Thomas Woodrow Wilson. La Sozietà
de la Nazions era stata pissèda desche na organisazion intergovernativa che aessa cognù ressolver i conflic anter
la nazions dant de ruèr a la vera, ma en realtà i americhegn
no à mai ratificà la cordanza.
L tratat de Versailles, estra che tor jù la coscrizion per la Germania, pervedea ence de forta limitazions a la armèdes todesces, che no podea tor ite più che 100.000 unitèdes.
Amò apede, l stabelìa ence i resarciments che cognea esser paé da la Germania e, del 1921, l costiment l’é stat fissà ofizialmenter te 132 miliarc de marches. I problemes economics creé da chisc paaments é da spes porté dant desche la cauja prinzipala de la fin de la Republica de Weimar e del suzess de Adolf Hitler, che à portà dret al scomenz de
la Seconda Vera Mondièla.


Anter l Ream de la Tèlia e l’Impèr de Austria-Ungherìa l’é stat ratificà chesta condizions: la pèrts del Tirol che tolea ite Cortina d’Ampez e i raions che anchecondì l’é doventà la Provinzies Autonomes de Busan e de Trent, la veia contea
de Gorizia e Gradisca, la zità de Triest e l’Istria é states toutes ite tel Ream de la Tèlia.

A la fin de la vera, sessaben, duc i Aleé de la Cordanza à durà la parola vitoria per decretèr sia superiorità. Ma en realtà, desche te duta la veres, no l’é stat venjidores e nience venc.
Dò da enlouta l’Europa no é mai più stata desche dant e la maor pèrt de chi che goernèa aessa perdù debel sie poder e sie splendor. Ma no bèsta. La pèsc che i aea dezidù i potenc
da spes no tegnìa cont del derit de autodeterminazion di popui, e l’à portà te curt temp a neves ferments de odie e agressività. Amò apede l’Europa, oramai en roìna, dombrèa milions de families dessatèdes, malé psichics e pedimenté che empienìa a na vida terìbola la zitèdes e i paìjes, zenza se desmentièr del gran numer, che no se à mai più sapù delvers, de chi che dò l conflit é morc da malatìes e da la struscies.



MOSTRA EVENT

1914-1918 «La Gran Vera»
La Grande Guerra: Galizia, Dolomiti



Sociazion storica
“Sul fronte dei ricordi”



Sociazion de volontariat, che laora da passa vint egn per la manutenzion, l restaure conservatif, la segureza e la valorisazion di reperc de la Gran Vera che se troa sul teritorie
del Comun de Moena e di comuns vejins.
Apede la sistemazion de trincees, galarìes e postazions, la sociazion rencura i troes e i vièi
che mena envers l raion del front e la endreza ativitèdes acioche i vegne duré. L’à metù a jir set percorsc de escursionism de livìe desferenc: dal ciamp trincerà tal Fanch, che duc pel fèr, enscin a l’Auta vies de la Crestes de Costabela o di Munciogn, olache l’é de besegn aer fornimenta e tecnica alpinistica amancol de basa.
I reperc, troé per la maor pèrt endèna i lurieres de restaure, é stac metui a la leta del publich te la esposizion - museo de Someda, e publiché en pèrt tel liber “Frammenti di storia: la Grande Guerra fra Moena, Falcade e Passo San Pellegrino”.
L lurier de la Sociazion, portà inant con spirit de volontariat, vel recordèr la barbaries
e i padiments padii dai sudé che à combatù la Gran Vera su nesc monts e su etres fronc.
N gran empegn che l’é ence n envit a vardèr l davegnir coi eies de la speranza, acioche dut chest no sozede mai più.



Percorsc sui lesc de la gran vera
A cura de la Sociazion “Sul fronte
dei ricordi”

De autra informazions sul sit
www.frontedeiricordi.it
o chiaman l president Livio Defrancesco, tel. 3348222082

I curatores



Mauro Caimi
Nasciù del 1962 a Milan olache l stèsc, laureà te Scienzes politiches, giornalist publizist e consulent tecnich del Tribunèl de Milan, da egn l laora per pascion a projec su la Gran Vera sul front dolomitich colaboran desche espert, scritor e redator, con giornai spezialisé e , amò apede, desche organisador de esposizions.

Michele Simonetti “Federspiel”
Nasciù a Milan del 1964, jà da canche l’aea 6 egn l taca a cognoscer, de gra al giaf Bruno Federspiel, Moena e i monts de la Dolomites. L scomenza a regoer reperc de scavo e l porta inant sia pascion per l’archeologìa militèra, con regoetes de ogec rères, mondures de vera e operes d’èrt de l’Imperial e Regio Esercito e en generèl de la vera sul front de la Marmolèda, Boce, Lagorai. Con Mauro Caimi l’endreza desvaliva mostres e l dèsc fora libres sul tema.

Duc doi é “conservadores onoraries” del Museo Ladin de Fascia per la sezion “Gran Vera”. Sia colezion é doventèda anchecondì patrimonie del Museo Ladin de Fascia, con chela de meter a jir na strutura musearia permanenta a testamonech de la desgrazia che à tocià la valèdes ladines e l’Europa entrìa.
Co l medemo zil l’é stat portà dant l projet del “Parco della Memoria della Grande Guerra in val di Fassa”, slarià fora al teritorie che tol ite l’auta via “Bruno Federspiel”, la “Bepi Zach” e Boce.