2. La Trincea

La Trincea


Vèrda l video

La Trincea



“E su, più in alto, tra i morti insepolti, i sepolti vivi: le nostre buche imbottite di fanti, minuscole ampolle di vita in quel cimitero senza nome”

Carlo Salsa,
Trincee, Milano 1929


---


“… per costruire le posizioni si afferrava tutto quello che veniva a portata di mano, compresi i cadaveri dei camerati e dei nemici.
Si collocavano sul parapetto, perché si potevano accatastare più facilmente dei pesanti sassi infissi nel terreno e proteggevano meglio in quanto evitavano il pericolo di schegge…”

Abel Kornel, Karst - Ein Buch vom Isonzo,
Corticelli, Milano 1965

Archeologìa militèra





Picoi reperc de la vita da duc i dis di sudé: bòces de sgnapa e scirop, gameles e etres èrc che i durèa vigni dì; zeche per scriver, medaes, pirones e ence manufac che i se fajea sù enstesc con che che i aea a la leta, per fèr doventèr la vita de trincea più sorida e degnitousa.




Còcoi, carnier, n picol elm mudà te n colapasta sbujà co la baioneta, na chichera, pirones, piac e gameles. Apede chest, la dotazion personèla de ogne sudà tolea ite ence còcoi de cèrn, fietes de pan sech, café de orc e tabach. L’é enteressant veder valguna desferenza anter la cosses che aea i doi schieraments: i taliegn, per ejempie, aea demò l scuier e i aea ciutres de legn (demò più tèrt de banda), i austro-todesc enveze i aea ence la pirona (vèlch outa de cheles che se podea serèr ite a chela che i ge dijea Eßbesteck) e i aea ciutres de banda smaltèda con stropol de sciur.
Al scomenz de la vera, te l’armèda imperiala la razion ofizièla da duc i dis per vigni sudà la era de 4.000 calorìes, ma del 1916 e soraldut del ’17, no l’é stat respetà la cantità perveduda a cajon de la gran ciarestìa che l’era per via de la vera enstessa.

Portantines per portèr i ferii


N fant talian al scomenz de la vera, desche te beleche duta la armèdes, aea dò demò un pachet de garses per la medicazions de prum socors e empruma più tèrt ence na mèscra e n pé de veières per se parèr dal gas. Donca l trasport e la pruma medicazions de ferii e malé te trincea era tout sù dal Corp de Sanità militèra, a chel che se jontèa na pèrt de l’organich de la Crousc Checena, didé ogne tant da militères chiamé aposta te n besegn sot la diretives de n capitan medich.



I batalions Alpins, Bersalieres ziclisć e Artilieres aea gropes aldò de sostegn sanitèr sa mont, identificà da na fascia biencia co na crousc checena che i metea dintorn n brac. Ogne batalion aea doi caporèi che podea comanèr gropes de ot barelieres vigniun per portèr i ferii te la infermerìes da ciamp arvanzèdes, i prumes posć de prum socors. Aldò de la gravità i podea esser mané te la Sezions de Sanità, loghèdes te la retrovìes, con chirurghes e cambres per radiografìes e analises.
Endèna la vera la medejines più emportantes l’era aspirines e tentura de iodie, che no podea mai mencèr te la infermerìes e ti ospedèi, enveze la ciarestìa de antibiotics e de struments e materièi de medicazion no sterilisé, portèa n gran risech de infezion de la ferides e donca de pront.


Elmes, bombes a man e gameles originèles


Doi schiopes moschet de la trupes da mont; l model più curt era più lijier e mior ti assauc. Duc e doi aea pachec de patrones, metui via te carnieres leé te la centa, che ge permetea de sbarèr cinch o sie colpes de séghit. Amò apede l’era ence la possibilità de ge tachèr ite na baioneta, èrma biencia en dotazion, per i combatiments corp a corp te la trincees.
La gameles vegnìa tachèdes sul prossach e vigni sudà chierìa de les neteèr miec che l’era meso con èga fersa e cender o con saolon o foes, acioche no se encrostassa la magnadiva laìte e donca no les ciapassa la mufa, che podea ge fèr vegnir mèl de venter.
Al scomenz del conflit nesciuna armèda aea en dotazion l’elm de metèl; demò dò vèlch meis l ge é stat dat ai sudé acioche i podesse se parèr da la scaes e dai sasc che sutèa daperdut canche l’era na esplojion; aboncont no l joèa per fermèr la schiopetèdes o scaes grosses.




Recostruzion de na baraca comando talièna


Recostruzion de na baraca comando talièna con mondures e èrc originèi conservé delvers. L candeier, opera straordenèra de artejanat da trincea, per ejempie, l’é stat troà ta Sèn Pelegrin. Amò apede l’é fedres per pistoles, centes, cèspes, fasces moletieres, rampons, stivèi, schiopes, chèrtes geografiches e n periscopie da trincea.
Enceben che l fornel fajessa n muie de fum, no se podea fèr condemanco per sciudèr la baraca, de zenza isolèda con mìngol de papier catramà. Chiò i ofizièi pussèa sun jèghes de legn corides de stram.
A vèlch vida se proèa a ge dèr na parbuda ciauda e familièra con cartolines e retrac.



Mèscres antigas durèdes sul front dolomitich


Endèna l prum conflit mondièl l’industria chimica à abù n gran svilup, che à portà a l’introduzion de èrmes mortèles con gasc da sofoèr e autra sostanzes da tessech sul ciamp de batalia.
I efec sui sudé i é stac terìboi, ma no i à mudà la sòrts del conflit.



Zenza saer co se reportèr e zenza mesi de protezion contra chesta sostanzes mortèles, i sudé à proà, sessaben zenza resultat, a se parèr co n drap smoà te l’orina. Col temp l’é stat svilupà la pruma mèscres antigas, fates de na sort de fazolet da bocia fat de toc de garsa sorapeé o da tampons de bombèsc.


Canche l’era de besegn de les durèr, se les ativèa les smoan te soluzions chimiches, che ampò parèa demò dal clor. Dapodò les è states miorèdes con filtres più sofistiché, pinzes che sera la snares e veières per stravardèr i eies con lents de azetilzelulosa.



Refuge per ofizièi de la trupes alpines austriaches sun Costabela a 2650 m.


L refuge, fat sù del 1916, se à conservà de gra a la giacia che à stropà l’entrèda. I vivea caìte tant d’istà che d’invern e l’era post per zirca 12 omegn, l’é ciavà tel crep e dal daìte l’é fedrà de brees e treves de legn. L’aea n fornel da ciamp, con chel che i podea se fèr mìngol de ciaut, cojinèr e sciudèr la magnadiva. Chesta sort de costruzion da spes aea ence la lum (de gra a n generator a gaselech) e la linia telefonica; amò apede la permetea de se parèr da bombes e levines.

(L’é stat restruturà per cont de la Sociazion storica “Sul fronte dei ricordi” e d’istà se pel l vijitèr su l’Auta Via Bepi Zach)



L’Armèda Imperiala e Reèla


La Armèda I. e R. (K.u.K. Heer) era componuda de sudé che vegnìa da duc i raions de l’Impèr de Austria-Ungherìa, per en dut undesc nazionalitèdes desvalives: austriaches e unghereisc, boemes, polaches e slovaches, rutens e rumens, taliegn, croac, slovens e bosniaches.
I lengac ofizièi recognosciui da l’Impèr era adertura nef: todesch e unghereis, rumen e ruten, polach, ceco, sloven, croat e talian e cinch la religions ametudes: catolica-romana, luterana, ortodossa, ebraica e musulmèna.
A despet de la prejenza de più lengac, cultures e religions desferentes, l’era orden anter l’armèda de l’Impèr, ajache vigni rejiment aea sie lengaz rejimentèl, rejonà da la maor pèrt de la reclutes e da duc i ofizièi. Duc i documents e la comunicazions alincontra era scric per todesch, lengaz che duc cognea cognoscer amancol a livel elementèr, ajache l vegnìa ensegnà te la scoles de l’obligh de l’Imper.


De zenza la reclutes de l’Armèda I e R. era toutes sù ti rejiments te la provinzia olache i stajea, ence se l’é stat vèlch cajo olache i é stac mané da l’autra man de l’Impèr.
N muie cognosciù e recordà per i combatiments sul front dolomitich, ma ence per esser anter i più decoré de la Gran Vera, l’é l rejiment austro-ungarich di bosniaches, a chi che i ge dijea ence “gnaschi”: sudé ezelenc, jent forta, chieta e de pecia paroles, semper en pruma linia, che “jìa a fèr l’assaut desche jir a fèr na partida a la chèrtes” (G. Felicetti “Zompin”). N muie fidei a l’Emperador catolich, i era de religion musulmèna e per chest i aea belebon autonomìa te coche i se regolèa (i portèa l fez) e tel magnèr. Enceben che la prescrizions religiouses lo proibissa, se no i era cioches i stentèa a jir a l’assaut. Sie mot tel jir fora da la trincees a l’atach l’era defat “nema ruma, nema sturma / nia rum, nia assaut”.

Postazion austriaca con mitralia Schwarzlose
mod. 07/12


Recostruzion de na postazion fata sù co la pèrts originèles: sasc, scudo de porlont prefrabicà e bochier i é stac recuperé dal front del Pas Sèn Pelegrin.
La Schwarzlose é fata da n treipiesc, dal corp de l’èrma, da na vasca e na cana olache passa n tubo con èga per l sfridament; l’à n caricator a veta con 250 colpes. L’é n’èrma de repart con funzion de defendura e la vegnìa durèda da sudé adestré per sbarèr zenza interuzion. La é stata endotèda ence de treipiesc lijieres per esser durèda desche èrma da assaut.
La mitralia, te desvalives modìe, é stata adotèda da duta la armèdes europeènes anter l 1884 e l 1887 e, de gra a n sistem de repetizion semiautomatich, à smaorà la capazità de sbarèr enfin a 250/300 colpes al menut, fajan frata rasa del ciamp de batalia e dut chel che l’era dedant.
I taliegn aea na dotazion dassen pureta de mitralies, tant che i é stac oblighé ence a n comprèr dai aleé.



Èrc del lurier da duc i dis te trincea


De gra al lurier de mile e mile sudé e zivii militarisé, che te la valèdes ladines era paé, l’é stat realisà strèdes, vièi e troes, teleferiches, postazions e ìtenes ciavèdes tel crep, bosserlait, sistemes de enlumenazion e de comunicazion che ge à permetù a la trupes da mont de soraviver a l’auta.
Amò apede, vigni sudà aea n picol badil, na pica, na zapeta, che i durèa per fèr sù la pruma uties per se parèr dal fech de l’artilierìa nemica e da la manacia de contrataches.




Piches e zapetes aea doi ceves che podea esser a ponta, a ascia o a zapa; les era adatèdes a doures desvalives, desche mever l teren, destachèr rames e taèr legna, spachèr la giacia, crepèr i sostegnes del filtrat se mencèa èrc aldò e, no da ùltim, desche èrma biencia.
L badil da ciavèr l’é stat n strument fondamentèl te la vera de trincea.
Chel talian se desferenzièa mìngol da chel austroungarich ajache l’aea l mènech più lonch, che l’era più de ùtol per ciavèr, ma manco sorì desche èrma per combater corp a corp. Se l recognosc dai doi bujes che l’à su la pèla, che podea vegnir duré ence per l fissèr a la fornimenta del sudà e per i segnes entaé sul mènech che servìa per mesurèr tant fon che se ciavèa.
Se pel veder vèlch pichet per fèr sù la sief de filtrat: i bujes ti palec permetea de ciolèr ite en prescia l fil spinà.


Alpin schiador Talian


I “Reparti Skiatori” tolea ite sudé schiadores che fajea pèrt de la trupes da mont. Sia fornimenta tolea ite èrc da jir coi schi e na mondura aldò che cognea mimetisèr l sudà anter la neif.
Te la recostruzion se veit n alpin schiador con n mantel lijier de teila grisc che tegn fora l’èga, fedrà de drap grisc-vert con capuc, maneces de lèna no petenèda, schi de legn de frascen con ataches Huitfeld e bachec de bambù e retes.


La soravivenza di combatenc doventèa senestra per via del tempram e de l’ambient: i cognea stèr sot l temp, con duc i pericoi che podea esser. Da spes sozedea che i morissa percheche i crodèa ti straverc di giacees, gonfet e moza podea descancelèr te pec menuc l troi su la giacia e su la neif. L pericol più gran sa mont, semper manacent, soraldut d’invern, l’era la levines, che podea dessatèr dut: refuges, baraches, teleferiches, e se tirèr dò omegn e materièi, deposic e armaments.
Se calcolea che endèna l’invern 1916/17 sie mort no manco che 10.000 omegn, anter militères e zivii, per colpa de la levines.


Trupes de assaut e bombes a man


La trupes de assaut les era metudes ensema da picoi gropes de sudé spezialisé che, con azions asveltes, cognea crepèr ite la defendures nemiches e a chesta vida ge fèr lèrga a la fantarìa. Chisc gropes spezialisé aea na fornimenta lijiera ma da la gran fazion, soraldut bombes a man. L combatiment de la trupes de assaut l’é restà un di sistemes de combatiment più percacenc de la vera alpina. L’ejit arjont da la patulia te azions de combatiment che su etres fronc fossa states conscidrèdes de emportanza mendra, sa mont podea dèr resultac de gran valuta.



Rich regoi de struments originèi da batalia de la trupes de assaut taliènes e austroungariches: manuèi de combatiment, bombes a man e da schiop, bombardes, elmes da assaut, na mondura originèla talièna, scudi e corazes, mazes con pontes de fer, manuèi originèi de adestrament de la Sturmtruppe.


La bombes a man se spartesc te trei sorts:

- Bombes a man de defendura: de metèl pesoch, la scaes aea n rai de azion muie più gran che la distanza de la trata;
- Bombes a man da agrescion: de banda lijiera e col mènech de legn; les vegnìa durèdes ti combatiments ajache l rai de azion era piutost limità;
- Bombes da schiop: caraterisèdes da n’èsta de metèl che, canche la vegnìa metuda te la cana del schiop, doventèa n picol mortèl.



Èrmes per combatimenc corp a corp en dotazion a la trupes de assaut austriaches


Pistola, baionetes, pugnèl, daga, maza con pontes de fer, tirapugnes e badil austriach.

L’Artilierìa da mont



Sul front dolomitich l’artilierìa à abù na pèrt emportanta; pech dò l scomenz del conflit, defat, se à capì che per ocupèr posizions sa mont ge volea portèr canons e mortèi ence su la pontes più autes e sui giacees.
Da spes la batalies de la Gran Vera scomenzèa con dis de bombardamenc, che cognea spianèr ostacoi, se fèr lèrga anter i filtrac, petèr jù postazions de mitralies e l sistem de trincees di nemisc. Demò dò se jìa a l’assaut.
De zenza i canons duré sa mont aea patrones da 75 e 65 mm, ma de maor emportanza te chesta operazions l’é stat la bombardes, o petabombes da trincea: loghèdes semper en pruma linia, les era petèdes da l’artilierìa tradizionèla (e demò dal 1916 en cà dai Bombardieres) e les permetea de petèr gran cèries esplosives a curta distanza. Les era n muie pericolouses ma les aea na funzion primèra per la destruzion de trincees e filtrac nemisc ajache, tel scopièr, les formèa scaes che taèa l fil spinà, a desferenza de la bombes da canon che, alincontra, les levèa i filtrac zenza i dessatèr.


Te la Gran Vera l’é stat durà desvalives modìe de patrones de artilierìa, desferenzié aldò de l’obietif da tochèr. I podea esser duré per sbujèr e/o scopièr, i podea aer n efet shrapnel, a mitralia, a gas, tachèr fech o fèr fum e aldò del zil i era fac sù de fer butà e acèl o de banda e i podea aer una o de più fasces de forzament o de zentradura.
I era componui de doi pèrts:
- l bossol, de metèl lijier, soraldut laton, l’é la pèrt de sot te chela che l’é ite la cèria. Cò se sbèra l se sbeta e l resta tel canon coscì da poder l durèr endò;
- la patrona, con ite de autra polver, l’é la pèrt che belimpont vegn sbarèda envers l’obietif e che la scopia te l’impat tras na spoleta o per aria tras na spoleta a temp.




Patrones de artilierìa originèles partegnudes ai schieraments talian e austro-ungarich troèdes sul front del Pas de Sèn Pelegrin.
Te mez na Rollerbombe, de la fin de l’800. Te la Gran Vera chesta sort de bomba vegnìa fata rodolèr jù per la rives di monts e la scopièa tras na micia a temp. Se trata de na recuperazion de patrones che timpruma vegnìa durèdes per canons e mortèi encomai desmetui.
Chesta en particolèr é stata revegnuda sun Costabela, a 2762 m.



Shrapnel


Per solit durèda contra la fantarìa e con funzion contraerea, l’é na patrona dal rivestiment n muie sotil, che à ite n muie de balotes de pion che tel scopièr vegn petèdes dutentorn con gran violenza. Chest sozet de gra a na spoleta a temp, che fèsc scopièr na picola cèria de polver neigra te la pèrt dedò de la patrona.


I efec de na bomba


La vera no à copà bele demò omegn, ma pesà a na vida terìbola dessatan la natura! Piantes e fiores e besties à padì dans zenza remedie. I bosć é stac derené e sfragelé a colpes de canon; chi gran peces de noscia valèdes l’é n auter simbol del martirie padì da l’umanità endèna la Gran Vera.

Tera de nesciugn


La tera de nesciugn, l teren anter doi postazions nemiches olache vegnìa trat refudames, morc, ordegnes no scopié, resć de èrmes, scoadìes e olache se dejujea l’engatiament di filtrac. L’era l bech de tera aricegol che se cognea passèr via canche se jìa a l’assaut sot l fech nemich.
Recostruzion de sas dolomitich con toc originèi.

Picol post talian per schiop mitraliator CSRG sun Cimon de Boce


Sasc e reperc originèi, che vegn cà dal ciamp de batalia. Recostruzion de n post del 92m Rejiment de fantarìa de la Brigada Basilicata en linia da oril del 1917, con n schiop mitraliator CSRG mod. 15 “Chauchat” de costruzion franzousa.

Tirador spezialisà del
2° Rejiment Kaiserjäger
en postazion


“Chechin” austriach en posizion sun Cimon de Boce.
Recostruzion con èrc originèi, te anter chisc ence n schiop Steyer M.95 per trupes da mont con otica; de gran enteress la scatoles te carton da la munizions.




La fona tradizion di tiradores spezialisé tel Tirol vegnìa cà da l’esperienza de ciacia e dai stonc di Scizeres.


La parola “cechin” la é stata apontin pissèda fora dai sudé taliegn, che da spes era vitimes del fech prezis e crudeil di autriaches e la vegn cà da l’inom Cecco Beppe, che fossa Sia Maestà Imperiala Franz Joseph I.