3. Omegn contra omegn

Omegn contra omegn


Omegn contra omegn



I monts se enfiama per la batalies, na vita de infern anter la levines e l pericol de morir da freit: i sudé se troa a verejèr dantdaldut coi monts, e dò en tra de ic.
N front deldut descognosciù ai sudé taliegn. I austriaches, che se à retirà en aut su la crestes per se defener, i sarà tegnui dò e dò sot prescion dai assauc di taliegn.
Olache la posizions no vegnìa ciapèdes coi assauc, se proèa a les fèr sutèr per aria co la mines.
Ampò l generèl Invern fajarà più vitimes che i canons.
N front olache la tecnologìa ruarà ite a na vida prepotenta: se fajarà sù neva strèdes, troes adorc, ferates, teleferiches, impianc telefonics e eletrics.
La Dolomites no sarà mai più desche dant.

“Fare la guerra è una cosa, uccidere un uomo è un’altra cosa”.

E. Lussu, Un anno sull’Altopiano, ed. Mondadori




Alpins


Del 1872 l capitan de Stat Maor Giuseppe Perrucchetti à enventà n model de defendura di jouves alpins e l’à ence proponet desvaliva inovazions per l’ordenament militèr ti raions de confin. Te chisc lesc fossa stat tout sù i omegn del post a na vida da aer na unità de defendura per vigni jouf alpin da vardèr via.
Perrucchetti pissèa che i sudé destiné a chesta unitèdes cognea esser jà usé al tempram da mont, a la fadìa di spostamenc a l’auta, ai pericoi de n teren ert e malsegur e ai dejèjes del temp; ma ence i ofizièi cognea cognoscer delvers l teritorie, esser alpinisć amò dant che militères.
Dachelanvìa ai 15 de otober del 1872 l’é stat metù sù l prum grop de la trupes da mont de la armèda reèla.
Endèna la vera l’é stat atives 8 Rejimenc vigniun componù per solit da zirca diesc batalions.

Fantarìa


La fantarìa é conscidrèda te duta la Forzes armèdes desche l’ossadura portanta, tant da ciapèr l sorainom de “Reìna de la batalies”. Chesta Armèda fona sia reijes te la legions de l’antica Roma, ma sia naa ofizièla la é medema che chela de l’Armèda talièna, ai 4 de mé del 1861.
Sie zil, soraldut per via del gran numer de omegn, l’era soraldut chel de vardèr via dut l front, ma ogne tant la vegnìa durèda ence ti assauc. Endèna la Pruma vera te sia files se à binà ensema la maor pèrt de la clasc di bachegn, per solit pech istruida e touta sù diretamenter da la listes de mobilitazion; no l’era de besegn de na spezialisazion particolèra, bastèa n adestrament de vèlch meis per poder ocupèr n toch te trincea zaolà anter l mèr e i monts.
Endèna la vera l’é stat atives 126 Brigades, vigniuna componuda da doi rejimenc.



Bersalieres


L Corp di Bersalieres é stat metù sù con brevet reèl ai 18 de jugn del 1836 da Carlo Alberto de Savoia aldò de la proponeta del capitan Alessandro La Marmora.
L’encèria data a la neva spezialità pervedea la funzions tipiches de la fantarìa lijiera – esplorazion, prum contat col nemich e didament de la fantarìa de linia – ma la se caraterisèa, desche te la intenzions de sie fondador, per esser zis asvelta te la esecuzion de sie doveres e per na gran flessibilità, tant da esser conscidrèda na milizia slinca e enjignèda a entervegnir en prescia olache l’era maor besegn.
Endèna la vera l’é stat atives 21 Rejimenc componui per solit da trei batalions e da un de ziclisć.

Standschützen
Milizia volontadiva del Tirol


I scizeres tiroleisc aea na tradizion veiora, che jìa endò adertura al XIV secol, desche defensores del Paìsc. L prum ordenament sistematich se l troa tel Landlibell dai 23 de jugn del 1511: conforma la gravità del pericol ogne circoscrizion giudizièra cognea enjignèr n numer determinà de persones armèdes per la defendura del Tirol.
Co la regolamentazion dai 25 de mé del 1913 i Schützen é stac militarisé e metui ensema al Landsturm.
Canche ai 18 de mé del 1915 l’emperador Franz Josef à ordenà la mobilitazion generèla, i omegn taulich era jà sul front orientèl.
Donca i Standschützen che é corec a defener l confin l’era omegn n muie joegn (anter i 16 e i 21 egn), più de età (passa 42 egn) o reformé e no abili al servije normal, che se à prejentà desche volontadives.
I ge aea arsegurà che i fossa resté en seconda linia, te posizions renforzèdes da mures de peton; enveze, a desferenza de chel che i ge aea emprometù, i é stac mané soraldut ti posć più pericolousc e de maor emportanza tatica del front a l’auta, olache i à defenù con valor sia tera. I volontadives é stac presciapech 23.000. La trupa nominèa a na vida democratica sie ofizièi.
I Standschützen tiroleisc se tolea fora di etres per la mostrines de drap vert con sora recamèda l’ègua checena del Tirol. I era organisé te n muion de compagnìes e batalions sparpagné fora per dut l teritorie del Sudtirol e del Nordtirol.
I Standschützen raprejenta l simbol de la defendura valorousa de la linia del front tiroleis ajache i é stat protagonisć en pruma persona del stravardament de sia families e de si paìjes endèna l conflit.
Sia tradizion va inant con gloria te la compagnìes di Schützen de anchecondì.



Landesschützen
Trupes Alpines


I Landesschützen “scizeres regionèi” l’é stat n corp de fantarìa lijiera de l’armèda austroungarica, recluté dai conscric o desche volontadives, che fajea pèrt de la trupes da mont de la Landwehr, l’armèda nazionèla austriaca che enfin del 1918 l’era una de la forzes armèdes austro-ungariches.
I Landesschützen era touc sù demò tel Tirol, tant de lengaz todesch (Nordtirol - Sudtirol) che talian (Welschtirol) e, dessema ai Gebirgsschützen (“scizeres da mont”, trupes da mont reclutèdes en Stiria, Carinzia e Auta Austria) formèa la unitèdes alpines.
Ti egn de pèsc dant de la vera i Landesschützen era loghé enlongia dut l confin col Ream de la Tèlia, dal Jouf del Stelvie a la Èlpes Carniches.
Dal 1917 inant i à mudà sie inom te Kaiserschützen (let.: “scizeres imperiai”) per meric de vera.
En temp de vera l’era pervedù che vigni rejiment dopiasse i efetives di batalions en servije, chiaman i resservisć adestré enscin a chi de 42 egn, e metan sù amò apede etres doi batalions: n Marschbataillon (batalion de marcia) e n batalion complemenc e adestrament chèdres (Kader-Ersatzbataillon) che portèa la forza del rejiment a 4 batalions, vigniun de 1000 omegn più i servijes, per ruèr a 4000 omegn en dut.
Se i recognosc da: picola piuma de gial sforcel outa inant su la capa da combatiment e sun chela da parèda. Corn da ciacia con ègua tiroleisa sun mez. Monogram imperial FJI o K sul ciapel da combatiment per i ofizièi. Colet de tai sportif con gofes a sbof e scriz su la schena.
Contraspalines verdes orlèdes de arjent col monogram imperial recamà per i ofizièi.
Edelweiss – steila da mont su la portela del colet su mostrines verdes.
Schiop curt e fornimenta da mont.

Landesschützen: schieraments



Prum Rejiment Landesschützen
chiamà “k.k. I Landesschützenregiment Trient” (metù sù al 1 mé del 1893)
l’aea l comando a Trent, e i batalions spartii coscita:
I. a Trent,
II. a Strigno,
III. a Ala e (dal 1913) 4° a Rorei.
L’arcedament da d’istà l vegnìa fat te picola casermes o apede alberghes fité aposta
a Strigno, Brentonico, Folgarìa, Lavaron, Luserna e Pieif Tesin.
Sie setor operatif corìa la Èlpes dal confin svizer scin al Jouf del Tonal.

Secont Rejiment Landesschützen
chiamà “k.k. II Landesschützenregiment Bozen” (metù sù al 1 mé del 1893)
l’aea l comando a Busan, e i batalions spartii coscita:
I. a Meran,
II. a Busan,
III. a Riva del Garda.
L’arcedament da d’istà l vegnìa fat a Daon, Storo, Pinzol, Riva del Garda, Pejo e Vermiglio.
Sie setor operatif en cajo de vera jìa dal Jouf del Tonal a Riva del Garda.

Terz Rejiment Landesschützen
chiamà “k.k III Landesschützenregiment Innichen” (metù sù al 1 mèrz del 1909)
d’invern l stajea a San Candido (Innichen), enveze d’istà i se spostèa ence
a Pardac, sal Rolle, a Moena, sun Pas de Sèn Pelegrin, a Penìa, a Sest (Sexten).
I batalions era spartii coscita:
I. a Selva de Primier,
II. a Pardac,
III. a Cortina,
IV. (dal 1913) a San Candido.
Comand del rejiment a San Candido (Innichen).
Sie setor operatif jìa da la Dolomites del Ciador scin al confin co la Carnia.


Kaiserjäger
Ciaciadores Imperiai Tiroleisc


I Kaiserjäger o K.u.k. Kaiserjäger – Ciaciadores Imperiai, l’era n partiment de fantarìa lijiera de l’armèda imperiala austro-ungarica, che vegnìa touc sù ti teritories alpins de l’Impèr, soraldut da la Contea del Tirol, che tolea ite i teritories de chel che anchecondì l’é l Nordtirol e Tirol ozidental, del Sudtirol e del Trentin (Welschtirol).
Sie inom, che li desferenzièa da l’autra divijions ordenères di Jäger, ge era stat dat per la gran fideltà che la popolazion tiroleisa ge aea tras palesà a l’emperador, tant da esser conscidré, te n stat che no à mai abù na guardia del corp che combat, l repart de defendura del sovran.
I Kaiserjäger no l’era na divijion de élite spezialisèda te la vera da mont e, fora che per l titol, no l se desferenzièa per adestrament, armament, e mondura dai etres reparc de ciaciadores.
L corp pel esser comparà con chel di Bersalieres taliegn.
Aboncont, ajache la maor pèrt de sie componenc vegnìa da trupes reclutèdes te la Èlpes, i se adatèa benon a la vera sul front dolomitich.
I se à metù al luster per sia gran resistenza ti combatimenc; sie nonzech é vif amò anchecondì.
I portèa la mostrines verdes su la portela del corpet, i ofizièi enveze sul ciapel; i aea l’emblem del corn da ciacia con te mez l’ègua del Tirol (ègua con n cef soul out a man dreta).

Kaiserjäger:
schieraments



Prum rejiment
Nazionalità: 58% todesc – 38% trentins – 4% etres
Comando/ I./II. Batalion a Trent (Trient)
III. Batalion a Levico (Löweneck)
IV. Batalion a Dispruch

Secont rejiment
Nazionalità: 55 % todesc – 41% trentins – 4% etres
Comando/ I./II. Batalion a Busan (Bozen)
III: Batalion a Maran (Meran)
IV. Batalion a Persenon (Brixen)

Terz rejiment
Nazionalità: 59% todesc – 38% trentins – 3% etres
Comando/II./ III. Batalion a Rorei (Rofreit)
I. Batalion a Riva del Garda (Reif am Gardasee)
IV. Batalion a Trent (Trient)

Quarto rejiment
Stont militèr del III. Reg. Tiroler Kaiserjäger a Rorei (Oril 1902)
Nazionalità: 59% todesc – 38% trentins – 3% etres
Comando / III. Batalion a Trent (Trient)
I. Batalion a Mezlombard (Welschmetz)
II. Batalion a Mesacorona (Kronmetz)
IV. Batalion a Hall tel Tirol

La mondures




La capes


Ciapel da Marescial del 7m rejiment alpins, con stemes de seida grisc-verda da vera.

Capa mod. 1909 da Colonel comandant del 23m rejiment de fantarìa de la Brigada Como, atif col nucleo Ferrari sul Lagorai. Degrees de seida grisc-verda da vera.

Capa da sotufizièl del 91m rejiment de fantarìa de la Brigada Basilicata, che era ativa sun Boce.

Fez de color roan del 1m rejiment de fantarìa bosniach.


I elmes


Del 1914, al scomenz de la Vera, la armèdes à scomenzà a verejèr zenza protezions per l cef. L'é stat empruma te la pruma metà del 1915 che se à scomenzà a durèr i prumes elmes.

Te l’esposizion l’é metù fora 2 elmes de metèl model 1915 de produzion franzousa ma destiné a la Tèlia (denominé Adrian, da l'inom del projetist) de chi che se pel veder i daìte del prum e del secont model, desvalives tel tai de la pel, che tel prum cajo l'é te un tòch demò.

Apedejù n model 1916 de produzion talièna, con capula e faudes stampèdes te un tòch demò.

La mondures de la armèda austroungarica


Vèrda la galarìa

La mondures de la armèda talièna


Vèrda la galarìa

Standschützen



Per defener dut l Sudtirol l’é stat chiamà presciapech 30.000 omegn del post, militarisan na sòrt de veiora sociazion de tiradores, a chela che i ge dijea Standschützen (Scizeres), ajache i era enscinué, a na vida volontèra, a n stont. I omegn che é corec a defener l confin l’era per solit joegn dai 16 ai 21 egn o omegn de più che 42 egn, o reformé e no abili al servije normal.
Demò vèlch ofizièl de l’Armèda Imperiala à capì l’emportanza che aessa abù chest corp, jà da canche i se aea binà te la piazes di paìjes da mont per defener tinultima i confins. A la maor pèrt di etres ofizièi enveze, ge saea na strambarìa ge recognoscer valuta a chest grop de sudé sberdoné e mèl arcedé.
Ampò chisc omegn é doventé, per l’Ofize Stampa del Comando Suprem de l’Armèda austriaca, na fontèna de ispirazion patriotica, l simbol e l’emblem de na partezipazion forta e fona: l’èmena Tiroleisa che, desche ai tempes de Andreas Hofer, se descedèa per parèr demez l’agressor.
I artisć de vera à donca ciapà l’encèria de tor jù e sotrissèr chisc aspec.
A tor cà i evenc de la Gran Vera, se pel veder che la storia di Scizeres la é deldut particolèra, no tant percheche etres popui no se aessa levà duc a una e con snait de contra al nemich, ma percheche i Tiroleisc à tegnù permez enceben che i combatesse zenza aer èrmes aldò, ence se i era massa joegn o massa veies per cogner revelèr i strapaces de la vera sa mont, e no i à mai zessà dai posć de combatiment ajache i era moec dal pensier de cogner defener sia families che stajea aló vejin.

La Compagnìa di Scizeres de Moena


A Moena l prum stont l’é stat fat sù del 1858 e chest l’é la desmostrazion che jà enlouta te paìsc l’era na sozietà de scizeres enmatricolé, na Standschützen Kompanie. Col didament e sostegn de l’aministrazion militèra del Tirol, en particolèr di Landesschützen, col defener enstesc sie teritorie i portèa inant na tradizion veiora de la popolazions del post e tel medemo temp i tegnìa sù l’usanza del stont.
Purampò demò con na lege del 1887 l’é stat recognosciù ofizialmenter la funzion militèra di Standschützen desche pèrt del Landsturm, la milizia teritorièla, desche ultima resserva.
Per desfortuna no l’é stat conservà i libres de matricola de la Compagnìa di Scizeres de Moena, ma i era de segur atives e feruscoi, e chest vegn moscià, enceben che indiretamenter, da la costruzion de trei stonc, l’ultim a man dreta de la Veisc, co la sagomes de trata loghèdes jun Navalge. Amò apede l’é documentà che del 1892 la Compagnìa di Scizeres de Moena à fat benedir sia bandiera, de chela che ampò no aon nesciuna descrizion.


Jà via per l’istà del 1914 la autoritèdes del Tirol à scomenzà a enjignèr tel detai n pian militèr a defendura del confin col Ream de la Tèlia, che l pervedea ence la doura di Standschützen con funzions logistiches e de vèrda. Te chest program de mobilitazion la Compagnìa de Moena vegnìa touta ite tel batalion de Ciavaleis, aldò de na spartijon tradizionèla che jìa endò ai tempes del Landlibell (1511). De dezember del 1914 se comanèa per ejempie che i enscinué ti stonc de Moena e del Forn formassa na compagnìa de trei plotons, con en dut 128 Scizeres e 71 portadores.


De aisciuda del 1915 tropes moenac, n muie joegn, de età, o no amò chiamé coi sudé, se à fat enmatricolèr tel stont, ajache desche Scizeres i vegnìa touc sù te paìsc a fèr lurieres de fortificazion, donca sot la Bauleitung – l Genio militèr austroungarich – e i ciapèa n paament e da magnèr. L comandant de la Bauleitung l’era l Prum Tenent Richard Löwy, recordà desche gran benefator del paìsc, coche l’é scrit ence su la tabela en sia recordanza che la é stata loghèda tel vidor enlongiajù la strèda entitolèda a el. Te chi meisc duc, dal comandant a l’ultim Scizer, cherdea che col se enscinuèr al stont de Moena i aessa podù stèr te paìsc con sia families; chesta idea era sostegnuda ence da na pèrt de la propaganda tiroleisa. Per chest de aisciuda del 1915 la Compagnìa de Moena crescea dò e dò, ence se tel medemo temp i seghitèa a chiamèr omegn coi sudé te la formazions regolères, e la é ruèda a tor ite presciapech 170 Scizeres.
De mé del 1915, canche duc i Standschützen tiroleisc é stac chiamé, la Compagnìa de Moena é stata conscidrèda na formazion autonoma e sotmetuda al comando de la garnijon de la forteza de Moena – e donca del Prum Tenent Löwy. A na pèrt di Scizeres ge é stat dat veies schiopes Werndl e a de etres i più modergn Mannlicher; la mondures da vera enveze no era assà per duc, e coscita de n pec i à cognù durèr, amàncol timpruma, l colet tradizionèl color tabach, con na veta śala e neigra dintorn al brac.


N Scizer osserva la Val de Sèn Pelegrin da la trincea austriaca del Pas de le Sele. Amò anchecondì se pel veder l mur de peton sobito a man dreta de la Utia Pas de le Sele al scomenz de l’Auta Via Bruno Federspiel. Vindedò se veit l Piz Alochet, ocupà per vèlch ora dai Bersalieres del 3° Rejiment endèna l’assaut talian ai 18 de jugn del 1915.



Grop de veies Scizeres de la Compagnìa Moena.


Scizeres de Fascia de servije su la Costabela.



Aldò de la tradizion veiora di Standschützen la compagnìa à lità enstessa sie comandanc: Capitan Federico Felice Tomajela nasciù del 1867 spion dal bosch e bacan, tenenc Vigilio Pettena Mutol del 1864 frabicant e Giuseppe Dellantonio del 1869 murador, furier Valentino Pezzè maester de scola.
I Scizeres moenac é resté te paìsc con encèries desvalives, che tolea ite i servijes de vèrda e de reforniment a la pruma linia del front che era dò a se stabilir fora per l’istà del 1915, dal Lujia al Pas de le Sele e Costabela, passan per l Cimon de Boce. Chest l’é jit inant enscin de otober del 1917, canche la Compagnìa di Scizeres de Moena dombrèa amò 157 omegn e 1 ofizièl.
De november del 1917, dò che l’armèda talièna é zessèda dai spic soravìa Moena e da dut l front dolomitich, la Compagnìa di Scizeres é stata manèda tel Bas Trentin (Riva, Nago, Villa Lagarina) e dapodò, d’istà del 1918, a Vigo Cavedine, olache la era ocupèda te la regoeta del legnam. Te chela ocajion la Compagnìa de Moena e cheles de Ciampedel e de Poza é states metudes ensema tel Standschützen-Gruppe Fassatal.
Tinultima de otober del 1918 la Compagnìa de Moena é vegnuda de retorn te val per fèr sù legna a Panevelge e dintornvìa, e co la fin de la vera la se à desfat.


Carl I de Asburgh, ultim emperador de Austria-Ungherìa, ispezionea l schierament di Scizeres, te Piaz de Ramon, a Moena ai 18 de jené del 1917. Con el, a man cencia, l’Arziduca Eugenio e dedò, col col de pelicia, l Feldmarescial Goiginger.


N retrat zis rèr, fosc l soul che aon di Scizeres de Moena te la stazion a mont de la teleferica de Cimon de Boce a 2745 m. Chiò i à lurà, enciarié di servijes, n muie de joenec da Moena; un de chisc l’era Giuseppe Felicetti “Zompin” a chel che ge é stat dedicà na pèrt de la mostra tel partiment sotite.


Na ilustrazion de Emil Ranzenhofer che tol jù n Scizer de vèrda te na trincea béleche valiva.


Forteza Dossaccio te la Val del Travignol. Ence chiò l’era atives i Scizeres che i fajea servijes de vèrda.


Scizer Giuseppe Felicetti “Zompin”
Clasc 1898, Compagnìa “Moena”


La compagnìa autonoma “Standschützen Moena”, che tolea ite 171 omegn, la é stata metuda sù sot la supervijion del Ten. Richard Löwy (doventà zitadin onorarie de Moena ai 10 de setember del 1916 e vitima de l’odie razièl del 1944). Dò la é stata touta ite tel Batalion Cavaleis, comanà dai ofizièi superiores Covin e Hafner, che depenea da la 179a I.R. Brigada de Fantarìa.
La compagnìa che tolea ite i omegn moenac, destinèda soraldut a servijes de sostegn a la trupes en pruma linia, à lurà sul front de Cimon de Boce e, dò de otober del 1917, al Ponale entornvìa Riva del Garda.
La compagnìa é vegnuda de retorn te paìsc dò l’armistizie dai 4 de november del 1918. Giuseppe Felicetti, de 17 egn, l cognea menèr su l’èga olache l’era la mitralies de l’osservatorie e te l’autra posizions en pruma linia, n lurier dassen pericolous. N’autra encèria l’era chela de sepolir i morc. Amò apede l vegnìa manà a Moena per fèr comiscion privates di ofizièi superiores. L’à scrit n diarie de vera, ma per desdita l se l’à desmentià su la postazions del Cimon endèna che i ge corea dò ai taliegn dò la desfata de Caporetto.
D’istà passaane ores su la banca dedant sù sia cèsa a Someda a rejonèr de sia esperienza de sudà.


Na gran umanità e forta comozion tel pissèr ai orores de la vera e a duc i morc da duta does la pèrts: la vijion de la files di sudé taliegn copé jù da la mitralies endèna l’assaut de messèl del 1916 a l’Osservatorie, i marudìe de morc taliegn tel “Kraiz” (Toèl de la Mort) sot l’osservatorie, la gran pietà proèda tel sentir i bugoi di ferii sot l filtrat, arbandoné a sie destin.
L’amich Arcangel Caiosta, che no aea tema de nia, l ciutèa sù da la trincees a ge vardèr ai assauc. L’era n muie stolz de no aer mai copà nesciugn. L se recordèa ence de canche l jìa a troèr sia cara mère, canche l ruèa jù te paìsc per se ciapèr ence demò un ef de più; l contèa de la fam che no mencèa mai, de tant engorsà che l se magnèa i “tubi” (coscì l chiamèa i macarons dac a la trupes dal pastificio Felicetti fondà del 1908 a Pardac da Valentino Felicetti, na produzion de calità che al temp à didà a sfamèr sudé e popolazion).
Canche ti egn ’80 l’à sapù de mia volontà de fèr sù n museo de la vera te Fascia col zil de no perder la memoria de chi che aea combatù per la Monarchìa asburgica, l me à donà l mantel e l ciapel che l’aea durà endèna l’ultim an de vera.
Anchecondì i reperc fèsc pèrt de la regoeta del Museo Ladin de Fascia.

Michele Simonetti
“Federspiel”


Mondura originèla del Scizèr Giuseppe Felicetti “Zompin”

Moena te la Gran Vera


Fascia śala-neigra (colores de la cèsa asburgica) durèda dai Scizeres volontadives dò dai 24 de mé 1915, dant che vegnissa dat fora la mondures regolamentères.
Chèrta postala con ejenzion de la 179a I.R. Brigada de fantarìa austriaca.
Vedudes de Moena, Lujia, Ceremana e Pardac de Albert Reich publichèdes sul liber “Dolomiten Wacht”.
L’emblem veior de Fascia, l pèster, l’é stat durà per fèr n pontapiet venù per benefizenza dal Patronat per i orfegn e la vedoves de vera, desche ence la fasces Vivant.
Picoi sudé fac de carton che i bec de Moena durèa per jièr.
Fotografìes da l’aut fates del 1917 da l’aviazion talièna, che moscia la artilierìes austriaches dintorn l paìsc.
Tesseres dates fora dal Comun de Moena per comprèr razions de magnadiva.
La Jendarmarìa de Moena del 1914.

Morc de Moena


CHENETTI GIUSEPPE de Pellegrino batol rechia, 14.6.1888 - 27.6.1916
CHIOCCHETTI BATTISTA de Battista giacomac rechia, 11.8.1888 - 14.9.1914
CHIOCCHETTI BATTISTA de Volfango boracanela rechia, 1888 - 1914
CHIOCCHETTI BATTISTA de Giuseppe ragnol rechia, 23.3.1891 - 4.10.1915
CHIOCCHETTI BERNARDO de Simone bernard rechia, 1879 - ot.1914
CHIOCCHETTI BERNARDO de Battista ragnol rechia, 2.11.1890 - 28.8.1914
CHIOCCHETTI BORTOLO de Giacomo gianot rechia, 8.9.1889 - 6.7.1915
CHIOCCHETTI GIOVANNI de Battista pelin rechia, 1889 - 8.10.1920
CHIOCCHETTI GIUSEPPE de Nicolò marìo rechia, 1871 - mé 1918
CHIOCCHETTI GIUSEPPE de Battista chitoto rechia, 19.1.1878 - 6.3.1915
CHIOCCHETTI GIUSEPPE de Volfango borcanela rechia, 21.5.1892 – 28.8.1914
CHIOCCHETTI GIUSEPPE de Battista ragnol rechia, 28.9.1893 - 24.7.1916
CHIOCCHETTI LUIGI de Andrea tentor rechia, 30.5.1877 - ot. 1918
CHIOCCHETTI SIMONE de Valentino steto rechia, 1884 - ot. 1914
CHIOCCHETTI SIMONE de Domenico moro rechia, 1886 - aost 1916
COSTA FELICE de Pietro rechia, 1881 - 11.2.1919
CROCE BATTISTA de Domenico pel, 14.11.1876 - 13.8.1918
CROCE FELICE de Bortolo fantonel rechia, 2.8.1892 – 28.8.1914
CROCE VALERIO de Antonio schmit rechia, 1868 - oril 1917
DAMOLIN GIACOMO de Giacomo stainer rechia, 27.4.1883 – 1.11.1914
DAPRA’ SIMONE de Giacomo cialin, 23.10.1890 - 21.9.1914
DEFRANCESCO DOMENICO de Giacomo giuselon rechia, 25.9.1897 - 21.6.1916
DEFRANCESCO SIMONE de Giuseppe marea rechia, 14.9.1884 - 7.12.1917
DELEONARDO DOMENICO de Giovanni polo sorte rechia, 1886 - mé 1915
DELEONARDO LUIGI de Giovanni polo rechia, 16.7.1887 - aost 1915
DELLANTONIO CANDIDO de Vigilio simonina rechia, 2.12.1877 - ot. 1918
DELLANTONIO CELESTE de Giuseppe borcan rechia, 1886 – aost 1915
DELLANTONIO DOMENICO de Antonio caran, 10.8.1888 - 28-8-1914
DELLANTONIO GIOVANNI de Simone pist rechia, 25.10.1876 - 9.8.1916
DELLANTONIO LODOVICO de Domenico borcan, 1889 - ot. 1914
DELLANTONIO MARCO de Andrea forno, 16.10.1899 - aost 1917
DESILVESTRO ALFONSO de Giuseppe va rechia l, 2.8.1888 - 14.10.1916
DESILVESTRO LUIGI de Andrea val, 11.10.1895 - 30.8.1915
DEVILLE TOMASO de Vigilio fregolin rechia, 4.12.1890 - 13.5.1915



DONEI GIOVANNI de Luigi penia, 1891 - nov. 1918
DONEI VIGILIO de Luigi penia, 8.8.1896 – 1.11.1918
FACCHINI VIGILIO de Giovanni pat rechia, 1879 - ot. 1914
FELICETTI DOMENICO de Tomaso mariot rechia, 1886 – aost 1915
FELICETTI GIOVANNI de Valentino, 1893 - 1914
GANZ GIOVANNI BATTISTA de Battista rossocanalin rechia, 3.12.1873 – 2.4.1915
PEDERIVA RAFFAELE de Vigilio tapao rechia, 22.10.1891 - 10.4.1916
PETTENA AGOSTINO de Domenico manecia, 1884 - aost 1916
PETTENA BATTISTA de Giulia simonzon, 15.1.1894 - 21.3.1915
PETTENA BORTOLO de Domenico goti, 10.6.1889 - 2.8.1915
PEZZE’ BATTISTA de Giorgio batesta rechia, 23.2.1896 - 2.9.1915
PEZZE’ CAMILLO de Battista paolon, 31.12.1890 - 27.3.1915
REDOLF GIUSEPPE de Battista noder rechia, 1893 - ot. 1914
SCOPOLI BATTISTA de Margherita scopol, 24.6.1885 - dez. 1916
SCOPOLI MARIANO de Virginio scopol, 31.12.1892 - 28.2.1918
SOMMARIVA ANTONIO de Volfango tonolerchie, 29.10.1877 – 15.12.1918
SOMMARIVA ANTONIO de Simone tonolerchie, 2.8.1885 - 13.6.1915
SOMMARIVA VOLFANGO de Simone glindo, 5.10.1899 – 8.7.1918
SOMMAVILLA ARCANGELO de Simone piaz rechia, 28.1.1884 - 9.6.1915
SOMMAVILLA BATTISTA de Simone semio rechia, 11.10.1886 - 28.11.1917
SOMMAVILLA GIOVANNI de Fortunato somaìla rechia, 1884 - ot. 1914
SOMMAVILLA LODOVICO de Simone piaz rechia, 1891 - set. 1914
SOMMAVILLA SIMONE de Battista zadin tibaut rechia, 17.4.1875 - 16.11.1918
VADAGNINI BATTISTA de Giuseppe luzio, 1.5.1886 - 11.6.1915
VADAGNINI DOMENICO de Michele cesa rechia, 13.4.1889 - 8.7.1915
WEBER GIUSEPPE de Angelo Weber rechia, 19.11.1883 - 4.12.1917
VOLCAN BATTISTA de Valerio vaet rechia, 10.11.1881 - 29.5.1915
ZANON BORTOLO de Giacomo bareta rechia, 16.10.1881 - 2.9.1914
ZANON CIRILLO de Antonio bareta rechia, 9.2.1884 - aost 1914
ZANON ENRICO de Giacomo, 13.8.1883 – 7.9.1914
ZANONER ARCANGELO de Giovanni gabana, 6.6.1886 – 3.5.1915
ZANONER CARLO de Domenico menegon, 23.9.1889 – 21.2.1915
ZANONER GIUSEPPE de Giuseppe mezom rechia, 1874 - 2.7.1919


Morc del Forn


DEGIAMPIETRO Agostino Giuseppe Daniele, 17.07.1898 - 29.05.1917
DEGIAMPIETRO Giorgio Tomaso Lazzaro, 29.12.1896 – ?
DEGIAMPIETRO Luigi Giorgio, 21.01.1891 - 22.10.1915
DEGIAMPIETRO Marino Andrea, 14.08.1887 - 13.06.1915
FACCHINI Giuseppe Ferdinando, 30.04.1873 - 19.10.1914
FELICETTI Eustachio Clemente, 24.11. 1883 - 03.05.1915
FELICETTI Lazzaro Felice, 18.11.1888 - 1915
FELICETTI Valentino Giacomo, 01.01. 1876 - 06.10.1918
FELICETTI Valentino Andrea, 12.03.1888 - 1917
FELICETTI Leone Vittorio (Vito), 11.04.1892 - 13.02.1918






















A cura de
Maria Piccolin Sommavilla


Memorial Galizien Dolomites


“Canche acà trei meisc l curador de la mostra me à domanà de zipièr chesta statua, me à sapù mingol cert, ajache gé vegne dal Venet e mie besaves, che à tout pèrt a la pruma vera, i era taliegn e se à batù contra i austriaches.
Giuseppe Cavallin à combatù sul Cauriòl e l’é vegnù de retorn a cèsa vif, Giuseppe Perissinotto enveze l’é mort per la struscies te l’ospedèl da ciamp de Gemona del Friul.
Chesta opera raprejenta o vel raprejentèr la deboleza de l’om dedant al dolor de n compagn mort, o fosc ence dedant al dolor de sia coscienza per aer copà omegn desche el, oblighé ampò da n’autra bandiera.
Che chest sie n segn de pèsc e cordanza.”



Coscì Federica Cavallin descrif sia opera. La statua, che se troa te piaz de Ramon a Moena, la vel esser l simbol del scomenz del percors storich per recuperèr la memoria di Ladins te la Gran Vera sul front galizian e dolomitich, e che troa sie svilup te la mostra.
La scultura raprejenta n sudà austriach te sia classica mondura da combatiment; la é stata pojèda sun n peron de dolomia a na vida che la vèrde envers la linia del front, e coscita l sudà onora l sacrifizie tant di sudé austriaches che de chi taliegn, zenza fèr distinzions.
La tol l’ispirazion dal depent de Albin Egger-Lienz (Striebach, Lienz 1868 - Rencio, Busan 1926) "Der Abschied - L cumià" e dal stil de Alfons Walde (Oberndorf 1891 - Kitzbühel 1958), doi gregn artisć del Nefcent che à tout pèrt a la vera e i l’à documentèda te sie dessegnes con gran braùra e modernità.
Ge à volù trei meisc per zipièr fora l bloch de zirm e dò l’artista la ge à donà chesta opera a la Comunanza.
L’é stat possibol realisèr l monument de gra al contribut del Comun de Moena e de la firma S.E.V.I.S. de Moena.


Èrt e Scizeres


Emil Ranzenhofer
1864 – 1930




Emil Ranzenhofer l’é stat n artist frutous che à lurà a Viena anter l’Otcent e l Nefcent. L’à dessegnà ex-libris, placac, chèrtes postales, documents e zertificac per l’Union Nazionèla Ebraica. L’à lurà desche artist de vera te l’Ofize Stampa del Comando Suprem en Austria, e per chesta rejon tropes de sie lurieres revèrda scenes de la Gran Vera. Anter sia operes de maor emportanza l’é apontin cheles dedichèdes ai Scizeres, tant retrac di sudé che scenes de vera sa mont, olache, da spes, vegnìa scrit ence l’inom de la persones e di lesc.
L’artist scrivea a sie superiores: “L studie de la carateristiches del popul austriach e soraldut de la etnìes alpines, l’é semper stat na pèrt emportanta de mie empegn artistich. Col crescer de l’ona patriotica, é volù servir la Patria, tolan jù l’ènema populèra di abitanc de la region alpina, en particolèr i Scizeres. Te chesta opera sente de aer realisà mie lurieres più refiné”.
Per chesta rejon l se à dat jù per la realisazion de n Calandèr Tiroleis e de na Regoeta de aboc e retrac de Scizeres, e l se à out ai ofizies de la propaganda per otegnir la lizenzes e l sostegn che ocorea.

De gra a Judith Kanner Gordy, che amò anchecondì se cruzia del recort de E. Ranzenhofer, aon l met de ge moscèr al publich, per la pruma outa te la Tèlia, sacotanta reproduzions de aboc, dessegnes e depenc a èga che l’artist à realisà endèna la vera.

www.ranzenhofer.info


Chest depent tol ite l’essenza de l’esperienza de vera: combatiment, vèrdia, trasporc sfadiousc, scontrèdes coi sudé taliegn prejonieres, ma ence la pausses che doventèa più piajegoles con fum e jech. L dessegn da color ne permet ence de entener cotenc colores desvalives aea la mondures metudes ensema a vèlch vida coi vanzumes de magasin.


Scizeres:
dessegnes e chèrtes postales



Emil Ranzenhofer à realisà na serie de desdot chèrtes postales su encèria de l’Ofize Stampa del Ministèr de la Vera che é states venudes al publich per finanzièr i enc de socors e previdenza. L’é l segn concret del gran enteress de la propaganda al comportament leal di Tiroleisc. Emil Ranzenhofer à abù na longia corespondenza co l’ofize stampa per la realisazion de chest emportant lurier.
Duta la fegures mesura zm 9 x 14 e les é states publichèdes tant de color sepia che en bianch e neigher, enveze dedò les à chesta scrita:
Offizielle Karte für: Rotes Kreuz, Kriegsfürsorgeamt - Kriegshilfsbüro
K.F.A. Tiroler - Standschützen
(Chèrta postala ofizièla per: Crousc Checena, Previdenza sozièla de Vera - Ofize per i Aiuc de Vera Previdenza Sozièla di Tiroler Standschützen)

I Tiroler Standschützen ti dessegnes de Emil Ranzenhofer


Album publicà da l’Ofize de Previdenza Sozièla de l’Imperial e Reèl Ministèr de la Vera, Wien IX, Berggasse, 18.
Su la soracuerta l’é n joen Scizer e dedò via l’ègua checena tiroleisa, emblem regionèl.



La mobilitazion tel Tirol


Per Die, l’Emperador e la Patria



Carateristics de la propaganda de enlouta e deldut desferenc dal lurier de Ranzenhofer, chisc doi lurieres lea l’imaginarie coletif del costum tiroleis a la fegura de l’eroe nazionèl Andreas Hofer. L’é n muie de depenc che moscia joegn e veies che pèrt per l front e che per amor de la patria se n va da si mèjes. Da na pèrt l’é vera che i Tiroleisc é rué en pruma linia amò zenza la mondura e con demò la fascia da brac śala e neigra con chela che i guants da duc i dis doventèa na mondura da sudà – la mondures militères é states dates fora demò vèlch setemèna dò l scomenz del conflit – ma l’é ence vera che no i é partii con tel dos l guant tradizionèl. La volontà de la propaganda tras chesta operes l’é stat apontin chela de leèr l nef spirit de defendura de la Patria con la veres napoleoniches.


N’autra vida de tor jù la realtà, che ge ensomea n muie de più a chela de Emil Ranzenhofer, l’é stat chela de sie compagn Albin Egger-Lienz (1868-1912) che à depent dassen n muie de scenes endèna la prum vera e de chel che tolon desche ejempie chest retrat de gran impat: “L più veie e l più joen”. Chest depent tol jù doi Scizeres ti prumes tempes del conflit, amò regolé con la mondura del scomenz de la vera caraterisèda dal color a chel che i ge dijea “grisc luc” che dant la era destinèda ai Kaiserjäger.
L più veie é pojà al Stayer Mannlicher M.1888, oramai no più en doura, l più joen enveze à la carabina Stayer Mannlicher M.1895.



Vèlch retrat olache la esprescions particolères e ence, se volon, la carateristiches somatiches pel esser paragonèdes a la fegura mitica de Hofer e donca les é states toutes sù a model ence dai Scizeres.
La bèrbes longes era belimpont na carateristica etnica tipica de chel temp: les ge vegnìa permetudes o miec “perdonèdes” ai Scizeres percheche les fajea dassen pèrt de la tradizion nazionèla, enceben che per solit no les era ametudes te l’armèda regolèra.



L retrat enteressant de n prejonier rus.
Sora a man dreta se veit doi sudé te n moment de vita da duc i dis ti baracamenc.



Capes sberdonèdes, aria dejanchièda ma eies stolc l’é valgunes de la carateristiches che Ranzenhofer é stat bon de tor sù e comunichèr. Veies sudé stolc de chi che l scrif l’inom e l corp de partegnuda.




L’esser tipich de na etnìa somea na roba dalonc dal sentir de anchecondì, ampò cent egn i é pec, e enlouta l’orgolie nazionèl l’era na carateristica zis fona, purampò scì forta vèlch outa da tirèr i popui te veres tragiches. Ence la pives l’é n element de distinzion e recognosciment etnich.





I Scizeres de la Val Passiria se fèsc tor jù stolc ensema col Generèl de Corp de Armèda Josef Freiherr Roth von Limanowa-Lapanów (1859-1927).
Tel retrat se pel entener delvers l gran credit che ge vegnìa dat. L’é i omegn e la esprescions che l’artist Ranzenhofer tol jù con gran braùra.


Musc che moscia la fadìa de la vera e di egn. Tropes de chisc bachegn aea jà fat l militèr en temp de pèsc e cò fora de n bel nia i à cognù jir en vera al front, i à cognù arbandonèr sie mèjes, ciampes e bestiam e lascèr la femenes da soules a se cruzièr de dut. Per chest i stajea con gran festidech e i era grames e gramenc che a cèsa no i aessa assà per viver. Vèlch outa i ge dajea la lizenza de jir a cèsa canche l’era ora de seslèr o del regoi.





Na regoeta straordenèra de aboc che ne moscia la vita da duc i dis en temp de la vera tel Tirol: trasporc, sudé che paussa, oures de vèrdia, animèi e omegn.





N retrat straordenèr de sudé austriaches dintornvìa l festil de Piaz de la Erbes jun Busan.
Utà de schena n sudà de cavalerìa col colet curt fedrà de pelicia (Pelzrock). Scizeres e Kaiserjäger ciacola zenza cruzies endèna che, pec chilometres dalonc sui monts de Fascia, la mort fèsc frata rasa.

Retrac dal front



Chisc cater retrac de Scizeres, dassen segnificatives per sia forta espressività, moscia delvers tant bon che l’era Ranzenhofer de raprejentèr l spirit uman. Ranzenhofer aea de segur n fon leam con sie modìe, l se cruzièa de tor sù i inomes e l corp de partegnuda, la data de realisazion del lurier e da spes ence l lech. L’é retrac de sudé veies, stencé per la fadìa, la fam e la vera che con sie eies e musc ne conta duta la struscies del conflit.

Vèrda la galarìa

Momenc de vita da duc
i dis e de combatiment



Vèrda la galarìa

I bosniaches



Per n trat E. Ranzenhofer é stat a contat coi sudé bosniaches.
Sia carateristica de maor emportanza l’era chela de esser de religion musulmèna, e chest ge dajea mingol de autonomìa: i aea bèsć desvalives dai etres, i durèa l fez (Tarbusch) e i aea imam maometegn desche capelegn. I bosniaches era sudé ezelenc, e l 2° rejiment l’é stat l partiment austro-ungarich più decorà de la vera.
A Moena, en particolèr sul Cimon de Boce, apede i sudé del 74em e del 92em Rejiment de Fantarìa, del III Landesschützen, del 37em Landsturm e di Scizeres de Moena, stajea apontin i sudé del 1m Rejiment de Fantarìa de la Bosnia Erzegovina.
Chisc musc e chesta mondures, col fez carateristich, i moscia n’autra pèrt pech cognosciuda de la storia de n impèr multietnich entort e complicà.
Usanzes e tradizions che à soscedà la marevea di fascegn per sia desferenzes e che à lascià n segn fon te la memoria coletiva. La fideltà documentèda a l’Impèr da pèrt di Bosniaches é stata deldut descancelèda dai venjidores dò la vera, belimpont desche chela di Sudtiroleisc de lengaz ladin e talian. Musulmegn, ma ampò deldut fidei al emperador catolich Franz Josef I, endèna la vera i bosniaches i é stac combatenc valorousc e stolc. I se batea dantdaldut per l’onor de sie batalion e de sie rejiment, che vegnìa conscidrà desche se fossa sie paìsc o sia comunanza, e donca ence per l’Impèr.
Da vèlch testimonianza saon che sun Cimon de Boce i beea semper té “Chai” e i jìa a l’assaut demò se i era storgn, enceben che la regoles religiouses descomanassa chest tant. Chisc sudé “salvèresc” vegnìa de retorn dai assauc contra la trincees nemiches portan desche trofeo pèrts de ureies che i ge taèa via a chi peres sudé taliegn che i se troèa dedant, e i ge fajea vegnir aric enscinamai ai etres sudé todesc o ladins che combatea apede ic te la postazions a l’auta.Tel tragich assaut talian de messèl del 1916 a l’Osservatorie de Cimon de Boce, i Bosniaches era sciampé da sia posizions canche l’era ruà i prumes sudé taliegn de fantarìa ma, manacé co la èrmes da sie ofizièi, i é stac mané de retorn te la batalia. N fat dalbon rèr per chesta trupes che aea l nonzech de se bater ence fin a la mort piutost che perder l’onor.

Vèrda la galarìa